Publicat per

PAC3 – Formalització del sistema

Publicat per

PAC3 – Formalització del sistema

Debat0el PAC3 – Formalització del sistema

No hi ha comentaris.

Publicat per

Investigació tipogràfica Miquel Estany

Publicat per

Investigació tipogràfica Miquel Estany

A continuació es mostren els diferents punts del treball de la PAC, així com la seva resolució. Totes les imatges de l’activitat…
A continuació es mostren els diferents punts del treball de la PAC, així com la seva resolució. Totes les…

A continuació es mostren els diferents punts del treball de la PAC, així com la seva resolució. Totes les imatges de l’activitat són d’elaboració pròpia.

1.Selecció

Per a la selecció de la tipografia he escollit la trilogia de caballo de fuego, escrita per l’autora Florencia Bonelli, una saga que em va captar des de un primer moment i que he tingut el plaer de llegir durant molt temps.

Més enllà d’entrar en l’opinió personal dels llibres, diré que he escollit aquesta proposta ja que em va cridar l’atenció des de un primer moment, no sols la lectura de la caràtula posterior amb el resum de la trama sinó també el disseny d’aquest llibre, molt abans de decidir-me iniciar en el món del disseny i la creació digital.

Tant és així, que quan vaig arribar al 3r llibre i vaig veure que no quedaven exemplars amb el mateix tipus de disseny vaig tenir una desil·lusió, tot i això, vaig aconseguir en una petita llibreria de Barcelona la obra que completava la trilogia i alhora mantenia el disseny de les dues primeres edicions de butxaca.

He escollit aquesta peça ja que es la meva trilogia preferida i encaixa a la perfecció amb el que es planteja a l’enunciat, no sols conte una mateixa tipografia en majúscules i minúscules, sinó que a més compta amb el nom dels escenaris on transcorre aquesta apassionant novel·la en majúscules i alhora presenta números en els diferents exemplars de la trilogia per saber posicionar al lector en quin dels 3 llibres es troba.

2. Captura

Com ja he dit en el punt anterior, un dels factors principals que em va cridar l’atenció a l’hora d’escollir el llibre en primera instància va ser el disseny d’aquest. Així doncs, aquest es caracteritza per mantenir una tipografia de portada d’un estil determinat al llarg de la trilogia, on pràcticament no hi ha variació d’un exemplar a l’altre, però alhora es veu un canvi degut a la imatge de fons representativa del transcurs del llibre.

Les lletres em semblen molt interessants, amb el pas dels anys i tot i haver-los tingut a les mans moltes vegades encara tinc la sensació d’aquell primer cop quan em vaig sentir atret per aquesta trilogia.

Aquesta tipografia ha despertat en mi curiositat per saber-ne més al respecte. Bé es cert que parteixo des de una base molt pobre en relació a la tipografia però el que més m’ha cridat l’atenció és l’harmonia que té el disseny, on a partir del títol i el nom de l’autora genera un clima que t’atrau. En gran part això es deu a la tipografia tant característica, on amb diferents cossos i majúscules i minúscules aporta aquest equilibri composicional a la peça. Respecte a la tipografia el que més m’ha soptat són les terminacions i l’estil. No és una tipografia amb la que estigui familiaritzat, potser és per això que em va cridar tant l’atenció des d’un primer moment.

3. Reconeixement

Per a la realització del reconeixement de la tipografia he utilitzat l’aplicació per a iOS What the font, on a partir de realitzar una fotografia a la portada del llibre i realitzar uns petits passos com son la selecció de la tipografia a analitzar, he obtingut el resultat de la tipografia.

He utilitzat aquest procés per al títol de l’autora del llibre, el nom de la trilogia i l’escenari del transcurs del llibre el qual es troba en majúscules diferenciat de la resta de la composició.

Així doncs, he obtingut el mateix resultat en tots els punts d’anàlisis, on el resultat obtingut a estat la tipografia Passenger display semibold. En les captures de pantalla s’observa el procediment realitzat.

4. Informació

a. Imatge de l’espècimen

b. Família de font d’alt contrast, grup moderna i subgrup didona.

c. Autoria: Diana Ovezea i Samo Acko

d. Fundició: Indian Type Foundry

e. Pesos i estils:  En referència als pesos la tipografia passenger display compta amb 7 pesos diferents des de l’extrabold a la extralight, passant per la bold, semibold,  medium, regular i light.

Presenta dos estils diferent el vertical i l’itàlic.  Així doncs la tipografia consta de 14 fonts mencionades a continuació:

  1. Passenger display extrabold itàlic
  2. Passenger display extrabold
  3. Passenger display bold itàlic
  4. Passenger display bold
  5. Passenger display semibold italic
  6. Passenger display semibold
  7. Passenger display medium itàlic
  8. Passenger display medium
  9. Passenger display itàlic
  10. Passenger display regular
  11. Passenger display light itàlic
  12. Pasenger display light
  13. Passenger display extralight itàlic
  14. PAssenger display extralight

f. Etiquetes: Didone, modern, legible, commercial, new, jewelery, didot, ligatures, headlines, display, ball terminals, high-contrast, fashion, packaging, beautiful, publication, newspapers, magazines, heading, elegant, scotch roman, decorative, 1940’s, vintage, hand lettered.

5. Proves

A continuació es mostra un petit text en forma d’imatge realitzat amb la tipografia escollida.

Per a les propostes de text he utilitzat la tipografia Passenger display semibold en la seva variant vertical i la d’estil itàlic, alhora, he dut a terme propostes amb color per veure el efecte que produïen aquestes sobre un fons determinar.

Així doncs, he pogut observar que els ascendents de les minúscules s’eleven sobre la part superior de les majúscules. També m’he adonat que en l’estil vertical la “a” i la “g” tenen dos pisos mentre que en l’estil itàlic son d’un sol pis.

6. Alçada X / ull mitjà

Respecte a l’anàlisi comparativa de l’ull mitjà o alçada X, he arribat a la conclusió que la tipografia Passenger display té una alçada de X mitja.

He arribat a aquesta conclusió a partir de l’observació de les diferents tipografies, així com de la seva altura, on les lletres minúscules sense tenir en compte ascendents i descendents indiquen des de la línia de base fina a la línia mitja la altura de la X .

Per a la realització de la comparació he utilitzat 3 tipografies diferents de pes regular, utilitzant la tipografia Passenger display com a punt de partida de la comparació. He utilitzat colors per a mostrar les diferents altures i les diferents tipografies utilitzades , ja que en el procés de comparació m’he adonat que sinó resultava més difícil la comprensió de l’anàlisi.

7. Contrast 

A partir de la comparació de les diferents tipografies he arribat a la conclusió que en la tipografia Passenger display el contrast és molt alt, ja que el traç entre les línies varia molt des de la horitzontal a la vertical. Així doncs, la comparació entre aquestes tres tipografies m’ha permès entendre el concepte de modulació i contrast, on es pot observar a partir dels cercles grocs el contrast de les diferents tipografies, on quan més difereixen de tamany els cercles en la imatge, major és el contrast.

8. Modulació 

A partir de la comparació de les 2 tipografies he arribat a la conclusió que la tipografia Passenger display és de modulació vertical. Tal i com es pot observar en la imatge, l’eix vertical ve determinat per la posició dels traços prims i gruixuts, on aquesta presenta una modulació axial vertical.

Per a la comparació,, he utilitzat la tipografia Stempel Garamond, on el eix obliqu queda molt ben definit. Així doncs, en la imatge, s’observa perfectament la modulació vertical de la tipografia analitzada, en aquest cas la Passenger display.

9. Classificació Vox-AtypI

Per a la classificació, he dut a terme el recull de característiques analitzades, així doncs, es pot observar una alçada de X mitjana, una modulació vertical i amb un contrast molt alt entre traços prims i gruixuts i amb recursos plenament tipogràfics com les gotes. En l’estil itàlic destaca la notable inclinació de les lletres i s’assembla en text a alguns tipus d’escriptura cal·ligràfica.

Així doncs, segons la classificació Vox-AtypI es troba dins el grup de les modernes i en el subgrup de les didones, on aquestes característiques mencionades anteriorment són determinants per a la classificació segons el criteri Vox-AtypI.

10. Bibliografia 

https://www.fontspring.com/fonts/indian-type-foundry/passenger-display

https://www.myfonts.com/search?product_data%5BsortBy%5D=product_data&query=passanger%20display

WordPress

J.Kane. Manual de tipografia. 2º edició. Barcelona. Editorial Gustavo Gili

https://laprestampa.com/tipografia/clasificacion-tipografica/caracteristicas-tipografias-romanas

https://www.dafont.com/es/

https://en.bestfonts.pro/font/passenger-display

Debat0el Investigació tipogràfica Miquel Estany

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.